Blanca Busquets La
nevada del cucut
Editorial Random
House Mondadori, S.A.
Edició abril de
2011
252 pàgines.
Xarxa de
biblioteques públiques de Barcelona
Argument
Una dona que va
viure fa cent anys escriu d’amagat a la llum d’una espelma en un lloc perdut de
Catalunya. Les seves lletres la lligaran amb fil invisible a una altra dona del
segle XXI que tampoc pot viure sense escriure. Tan sols elles dues veuen un poble
nevat en un quadre que aparentment només té taques que tan sols Tònia i Lali
veuen en realitat que hi ha darrera de les taques ...
L’art i les
lletres, però també el dolor i sentiments molt intensos, són el que portarà
aquestes dues dones a patir com ningú, però també a viure plenament la vida,
probablement com ningú l’ha viscut.
Opinió
És la segona
novel·la que llegeixo d’ en Blanca Busquets, la primera va ser “El jersei” i
ara “La nevada del cucut”. Totes dues m’ agradat molt. Dos novel·les molt
fresques, fàcil de llegir. Allò que et narra t’ arriba a l’ànima. La nevada del
cucut està plena de referències a la pròpia vida la jove escriptora, guionista
de TV3. Traça dues línies que de mica en mica es van aproximant fins que
s’entreouen i es fonen en una sóla. Tot envoltat de l’ombra d’un fet tràgic.
El marc geogràfic
es la Carena. Situat al Collsacabra, a mil metres d’altitud, amb la Plana de
Vic- i la boira- als seus peus, el Pirineu retallat al fons i Cabrera (el
Grèvol) i el Pla d’Aiats (els Cingles) com a
altiplans protectors del vent de nord.
Com es diu a la
contraportada és una història que no podràs deixar de llegir, uns personatges
que estimaràs, una novel·la que no oblidaràs.
No hay comentarios:
Publicar un comentario