Katherine Pancol Els esquirols de Central Park están tristos els dilluns.

Katherine Pancol Els esquirols de Central Park están tristos els dilluns.

“Les écurreuils de Central Park son tristes le lundi.

Traducció: Maria Llopis Freixas i Oriol Sánchez Vaqué

Editorial Empúries

Edició:octubre del 2011

775 pàgines

Argument

Aquesta novel·la reprèn les vides remogudes de la Joséphine i la seva família i ens passeja, una vegada més, pels racons i clarobscurs de les seves peripècies. Real com la vida mateixa.

Opinió

És la tercera novel.la d’una trilogia encetada amb Els ulls grocs dels cocodrils. Una tercera entrega on l’autora ens explica les peripècies dels personatges des de el punt de vista psicològic. Una paraula podia ser la clau d’aquesta trilogia: la por. Tots alguna vegada hem tingut pot a un futur incert, a que et deixin, a la soledat, a l’amor, etc. Però com passa amb els personatges són capaços de superar-ho, a la vida real passa el mateix. Segur estimats lectors, lectores heu tingut aquesta experiència. La recomano? Doncs hi tant.

A l’apartat dels agraïments que fa l’autora m’ha cridat l’atenció aquestes paraules:

Un escriptor és una paret amb dues grans orelles i un ull de ciclop.

Escriure és escoltar, observar, ensumar, convertir-se en castanyer, pàmpol o teranyina. Parar l’orella, la mirada, el nas, fer el buit dins teu perquè la vida s’hi esmuny hi dipositi els seus al·luvions ...

Oblidar-se per esdevenir tots els personatges, les rialles i les llàgrimes, les esperances i les impaciències, capbussar-te al fons de tot, agafar una moneda d’or ...

Dipositar-la en el relat i anar-te’n ...

Quan escric, estenc els braços ben oberts i engoleixo la vida ... Travesso mars i muntanyes, encalço el detall, devoro quilos de documentació, escolto ...

KATHERINE PANCOL