Translate

domingo, 23 de septiembre de 2012

Mario Vargas Llosa La ciudad y los perros


Mario Vargas Llosa La ciudad y los perros
Editorial Alfaguara
Colección Biblioteca Mario Vargas Llosa
465 paginas.
Xarxa de biblioteques publiques
               
Sinopsis
La ciudad y los perros no solamente es una diatriba contra la brutalidad ejercida en un grupo de jóvenes alumnos del Colegio Militar Leoncio Prado, también es un ataque frontal al concepto erróneo de la virilidad, de sus funciones y de las consecuencias de una educación castrense malentendida. Así como el humor es una de las constantes en la obra de Mario Vargas Llosa. Esta novela se caracteriza por ser tal vez el  más violento de todos sus libros. Aunada a la brutalidad propia de la vida militar, a lo largo de las páginas de esta extraordinaria novela, la vehemencia y la pasión de la juventud se desbocan hasta llegar a una furia, una rabia y un fanatismo que anulan toda sensibilidad.
Opinión                 
La ciudad y los perros es la primera novela que he leído del escritor Mario Vargas Llosa. Al principio me daba algo de reparo puesto que no sabía si sabría entender la forma de escribir, de expresarse, el vocabulario de los escritores latinoamericanos. Un miedo infundado ya que ha sido una lectura fácil y muy amena. Escrito naturalmente con el léxico propio del marco geográfico donde se desarrolla la historia que nos cuenta el autor en su novela.
Una obra que os recomiendo que si queréis leáis queridos lectores

miércoles, 12 de septiembre de 2012

Katherine Pancol Els esquirols de Central Park están tristos els dilluns.


Katherine Pancol Els esquirols de Central Park están tristos els dilluns.
“Les écurreuils de Central Park son tristes le lundi.
Traducció: Maria Llopis Freixas i Oriol Sánchez Vaqué
Editorial Empúries
Edició:octubre del 2011
775 pàgines
Argument
Aquesta novel·la reprèn les vides remogudes de la Joséphine i la seva família i ens passeja, una vegada més, pels racons i clarobscurs de les seves peripècies. Real com la vida mateixa.
Opinió
És la tercera novel.la d’una trilogia encetada amb Els ulls grocs dels cocodrils. Una tercera entrega on l’autora ens explica les peripècies dels personatges des de el punt de vista psicològic. Una paraula podia ser la clau d’aquesta trilogia: la por. Tots alguna vegada hem tingut pot a un futur incert, a que et deixin, a la soledat, a l’amor, etc. Però com passa amb els personatges són capaços de superar-ho, a la vida real passa el mateix. Segur estimats lectors, lectores heu tingut aquesta experiència. La recomano? Doncs hi tant.
A l’apartat dels agraïments que fa l’autora m’ha cridat l’atenció aquestes paraules:
Un escriptor és una paret amb dues grans orelles i un ull de ciclop.
Escriure és escoltar, observar, ensumar, convertir-se en castanyer, pàmpol o teranyina. Parar l’orella, la mirada, el nas, fer el buit dins teu perquè la vida s’hi esmuny hi dipositi els seus al·luvions ...
Oblidar-se per esdevenir tots els personatges, les rialles i les llàgrimes, les esperances i les impaciències, capbussar-te al fons de tot, agafar una moneda d’or ...
Dipositar-la en el relat i anar-te’n ...
Quan escric, estenc els braços ben oberts i engoleixo la vida ... Travesso mars i muntanyes, encalço el detall, devoro quilos de documentació, escolto ...
KATHERINE PANCOL